Avui ja era l'últim dia. Em volia despedir de tothom, i els volia donar les gràcies. Realment ha sigut una molt bona experiència. Ja només pel fet d'entrar al gimnàs i sentir que tota la classe crida el meu nom val la pena. Tot i haver-hi anat un total de 22 dies, els hi he agafat "carinyo" a tots. Els noms que no em sabia el primer dia (ni el segon, ni el tercer...) i que em pensava que no m'arribaria a aprendre me'ls he après sense ni adonarme'n. Pel que fa al professor, a en Xavi, m'hauria agradat tenir-lo. Realment és molt bon professor. També he vist les coses d'una manera diferent. Quan anava a primària i un professor em renyava em pensava que realment estava enfadat. Però amb en Xavi a vegades reiem de la cara que feien quan deiem als nens: "si fas això demà ens veiem a l'hora del pati". A aquesta edat encara són tan innocents...
Aquest últim dia m'han fet un regal. Una foto de tota la classe, les firmes de tothom i lletres grosses i clares en les que hi posa: MOLTES GRÀCIES MARC!.
La veritat és que sóc jo el que els hi estic agraït. Realment ha sigut una experiència molt bona. Espero anar-me trobant amb ells de tant en tant. Si no ja els aniré a veure...
PD: Hi ha hagut dos dies que no he pogut anar-hi. Un va ser perquè tenia una regata molt important a Palamós (faig vela). L'altre vegada va ser perquè no em trobava gens bé i estava constipat. Pel que fa a altres dies, hi ha hagut festes i vagues que també m'han impedit anar-hi.
PD2: M'ha sapigut greu no fer fotos, però al ser una escola i a l'anar a la classe de gimnàstica, no m'inspirava massa confiança el fet de portar-lo.
dissabte, 7 de juny del 2014
LA FESTA DE FINAL DE PROJECTE
Bé, no sé qui llegeix això. Ni si ho llegeix algú. Però de ben segur que sap de què parlo. I si va estar present a la festa, sabrà que hi havia un "pallasso dolent". El famós pallasso dolent que havia robat la pintura i que va es va recórrer tot el pati perseguit per una multitud de nens.
Doncs sí: aquest era jo.
Tot anava molt bé: un diploma molt xulo, un pica-pica molt xulo... Però la cosa es va liar...
Comencem des del començament: el cas és que el dia anterior em diuen: tú, Marc Guillamet Pujadas, que fas el tecnològic a 4tB, i que demà portes dos pastissos pel pica-pica, farà de pallasso dolent. Jo vaig pensar que no passava res: un pallasso és bastant inofensiu. Em van dir que em disfressés de manera ridícula però que semblés dolent, així que vaig agafar el primer que vaig trobar. I el dia següent em diuen que haig de robar la pintura i unes quantes coses més. Vaig improvitzar bastant.
Tot i fer el pena, tot i que els nens em pillessin ( i un llistat de coses més), penso que el dia a anar molt bé. Realment va ser molt divertit. L'inconvenient més gros va ser que la meva classe no vingués. Però amb la gentada que hi havia, és més que comprensible que no vinguessin.
Doncs sí: aquest era jo.
Tot anava molt bé: un diploma molt xulo, un pica-pica molt xulo... Però la cosa es va liar...
Comencem des del començament: el cas és que el dia anterior em diuen: tú, Marc Guillamet Pujadas, que fas el tecnològic a 4tB, i que demà portes dos pastissos pel pica-pica, farà de pallasso dolent. Jo vaig pensar que no passava res: un pallasso és bastant inofensiu. Em van dir que em disfressés de manera ridícula però que semblés dolent, així que vaig agafar el primer que vaig trobar. I el dia següent em diuen que haig de robar la pintura i unes quantes coses més. Vaig improvitzar bastant.
Tot i fer el pena, tot i que els nens em pillessin ( i un llistat de coses més), penso que el dia a anar molt bé. Realment va ser molt divertit. L'inconvenient més gros va ser que la meva classe no vingués. Però amb la gentada que hi havia, és més que comprensible que no vinguessin.
RESUM DELS ÚLTIMS DIES
Aquests últims dies hem practicat els esports que hem anatpracticant durant tot el curs però de manera alternada perquè no fossin massa repetitius. Bé, tots menys el judo. Ara que vaig amb ells a entrenar i els coneixo ja no han vingut més... Quines males persones... Els jocs que realment han sigut més populars han sigut, com he anat repetint, la bomba i el futbol. Tot i així, últimament, a la llista de jocs preferits s'hi ha afegit l'assassí, el mataconills i l'aranya.
Un dels últims dies en Xavi em va dir que escollís un joc per fer. Jo volia fer content a tota la classe, però als dos minuts de d'estar pensant i proposar jocs als nens vaig veure que era gairebé impossible. No es posaven d'acord. Que si mataconills (les nenes em miraven amb cara de: "no Marc si us plau!"). Que si la bomba (els nens em miraven amb cara de: "No els hi diràs que sí, oi?"). Al no poder-me decidir vaig demanar ajuda a en Xavi, que es va inventar un joc i va deixar contents a tota la classe. El joc consistia en fer pessigolles a aquell que tingués la pilota a la mà. Realment en Xavi és un home amb recursos...
Un dels últims dies en Xavi em va dir que escollís un joc per fer. Jo volia fer content a tota la classe, però als dos minuts de d'estar pensant i proposar jocs als nens vaig veure que era gairebé impossible. No es posaven d'acord. Que si mataconills (les nenes em miraven amb cara de: "no Marc si us plau!"). Que si la bomba (els nens em miraven amb cara de: "No els hi diràs que sí, oi?"). Al no poder-me decidir vaig demanar ajuda a en Xavi, que es va inventar un joc i va deixar contents a tota la classe. El joc consistia en fer pessigolles a aquell que tingués la pilota a la mà. Realment en Xavi és un home amb recursos...
DIA 16 - L'ASSASSÍ
Avui hem estat pràcticament tota la classe jugant a l'assassí. És, realment, un joc molt divertit. S'escull a l'atzar un nen o nena sense que la resta de la classe ho sàpiga i, un cop poden obrir els ulls, l'assassí ha d'anar picant l'ull (que és anar matant a la gent), prou dissimuladament perquè ningú ho descobreixi. Qui mor s'ha d'assentar. Al final de la classe hem incorporat el metge, que és la persona que pot salvar als morts. Amb la figura del metge també hem inclòs el policia, que, en aquesta segona modalitat de jugar, era l'únic que podia delatar l'assassí. Hi ha qui sap dissimular molt bé... Una partida he fet jo d'assassí, però als tres minuts ja m'havia descobert tothom.
DIA 15 - A INVENTAR JOCS!
Aquest dilluns hem dividit la classe en quatre grups. Cada grup s'inventava un joc, i després feien de professors, controlant que els nens i nenes de la resta de la classe el fessin bé. Pràcticament tots els jocs inventats han sigut un èxit. Com ja vaig comentar, els més senzills han sigut els que més èxit han tingut. Els altres, bàsicament, costaven d'entendre o, senzillament, tenien algunes pegues o inconcluències. En Xavi avaluava cada grup. Suposo i espero que els hi hagi ficat bona nota, ja que tots s'hi han implicat i esforçat molt. Coneixent en Xavi de ben segur que ho haurà fet.
DIA 14 - OCUPAT
Aquest dilluns vaig anar al gimnàs, com cada dilluns. Però a l'obrir la porta, vaig interrompre una obra de teatre. Vaig sortir i tancar la porta de seguida. Acte seguit, en Xavi em va fer senyals que anés cap a ell. La classe de 4tB estava al pati, jugant una mica lliurement. Com de costum, hi havia el grup que jugava a futbol, el que jugava a la bomba i el que jugava a bàsquet. En Xavi va haver de marxar i em va deixar un rato sol amb els nens i nenes, però estaven força tranquils i no vaig tenir cap problema. No es veia a ningú descontent jugant al que jugués, ja que cadascú feia el que volia. Tot i que els grups, a aquestes altures, ja eren bastant predeterminats: sempre que era dia lliure es distribuïen igual. Tot plegat va anar molt bé.
DIA 14 - EL CONTE VIATGER
Aquest dilluns vaig anar al gimnàs i no vaig trobar a ningú. Curiós, vaig pensar. Vaig anar al pati i tampoc hi havia ningú. Encara més curiós. Finalment vaig anar-los a buscar a la seva aula. I si que eshi eren. En Xavi havia hagut de marxar amb la classe de la seva tutoria a una excursió i la classe de 4tB, aprofitant l'ocasió, va quedar-se a la seva classe fent el Conte Viatger (és un conte que es fa cada any. Cada classe en fa un i després s'exposen a l'escola). Amb ells hi havia la seva tutora: la Sònia. És l'ex directora. Em va fer il·lusió, això de veure-la, ja que l'havia tingut de tutora durant un o dos anys. Vaig ajudar amb el que vaig poder, i n'estic segur que, veient el que portaven fet, els va quedar un Conte Viatger molt "xulo".
DIA 13 - QUÈ VOLEU FER?
Aquest dilluns en Xavi va donar l'oportunitat de deixar fer a tothom el que vulgués. Va proporcionar el material necessari i cadascú va fer el que més desitjava en aquell precís moment. Hi havia qui saltava corda, qui es passava la pilota, i com no, e típic grupet de nens que jugava a futbol. Com que tothom podia fer el que més vulgués, tothom estava content. L'únic límit que hi havia era el comportament. I més d'un alumne va creuar aquest límit i va haver d'anar a seure a les grades. Massa "llibertat", en aquest sentit.
Però, tot i així, si hagués de fer una valoració sobre com va anar el dia, seria molt positiva.
Però, tot i així, si hagués de fer una valoració sobre com va anar el dia, seria molt positiva.
DIA 12 - LA BOMBA I EL MATACONILLS
Aquest dilluns hem dividit la classe en dos grups que anaven rotant: uns que jugaven a la bomba i uns altres que jugaven al mataconills. La bomba agrada molt, a aquesta classe. Sempre que es pot triar hi ha una bona part de la classe que escull aquest joc. Penso que és degut a que és un joc poc problemàtic (no és del mateix nivell competitiu que el futbol, esport en el qual sempre hi ha baralles). Avui no ha sigut excepció.
En canvi, el mataconills ha sigut més problemàtic. Cadascú tenia unes normes en ment diferent a les dels altres, i de tant en tant hi havia alguna queixa. Però en general, tan un joc com l'altre han anat molt bé.
En canvi, el mataconills ha sigut més problemàtic. Cadascú tenia unes normes en ment diferent a les dels altres, i de tant en tant hi havia alguna queixa. Però en general, tan un joc com l'altre han anat molt bé.
DIA 11 - RELLEUS
Aquest dilluns hem fet relleus. Primer de tot, en Xavi ens ha explicat com funcionen. També ens ha dit que en fan curses de veritat, i que és un esport més complicat i complex del que pot semblar a simple vista. L'hem estat practicant amb diversos jocs, i la veritat és que, tot i ser divertit, ens ha costat una mica pillar-li el truc. Alguns han trigat més i els altres menys, però a la meitat de la classe pràcticament tothom ja l'havia entès i ja hi jugava amb normalitat. En quant tohom va agafar-ne la dinàmica, vam fer equips i unes quantes curses. Vam riure molt i, tot i que pugui semblar estrany, quan un equip perdia ni es queixava ni s'enfadava. La veritat és que va anar molt bé i va ser molt divertit.
DIA 10 - UN ESPORT QUE ENCARA NO HAVÍEM PRACTICAT MAI
Avui han vingut dos alumnes del Club Judo Baix Montseny a ensenyar-nos una mica com va el judo. Aquests dos alumnes es deien (i es diuen) Isma i Gererd. Són alumnes de la Vane, que, com en Xavi, és professora d'educació física de la Tordera. Ens van fer una demostració d'algunes tècniques d'aquesta art marcial tant divertida. Anaven vestits amb el kimono, i ens van fer la demostració dins del gimnàs sobre el tatami, que actualment es deixa permanentment muntat per les classes que dón la Vane a la tarda. Després, ens van ensenyar quatre nocions bàsiques sobre aquest esport. Es veia a tohom molt sorprès davant de la demostració que ens estaven fent.
L'Isma i en Gerard em van animar a que un dia provés judo. La meva germana en fa amb ells. Suposo que aquests fets van afavorir a que ho provés i que acabés entrenant amb ells. Des del meu punt de vista, és un esport que realment val molt la pena.
L'Isma i en Gerard em van animar a que un dia provés judo. La meva germana en fa amb ells. Suposo que aquests fets van afavorir a que ho provés i que acabés entrenant amb ells. Des del meu punt de vista, és un esport que realment val molt la pena.
DIA 9 - PILLA-PILLA PER LES LÍNIES DE COLORS
Aquest dilluns vam jugar al pilla-pilla per les línies de les pistes de futbol i bàsquet del pati. Ningú podia sortir de les línies. Si algú sortia, quedava eliminat. Al princip va costar una mica, però al portar un bon rato jugant, tothom va anar captant ràpidament la dinàmica del joc. Sembla un joc simple, però a vegades, com molta gent diu, el que és simple és el més divertit. La hora, sincerament, va passar en un tres i no res.
DIA 8 - L'ARANYA
Aquest dilluns, com bé diu el títol, vam jugar a l'aranya. A l'aranya hi vam jugar fora del gimnàs; és a dir, al pati. Concretament a la línia del mig camp de la pista de futbol.
L'aranya només podia recórrer la línia de mig camp, i tota la resta de la classe, que eren les mosques, anaven passant d'un costat a l'altre de la pista. Si l'aranya atrapava algú, aquest, autoàticament, es convertia en aranya. I així fins a no quedar ningú. El crit de guerra de les mosques i de les aranyes era:
(ARANYA) - Mosques, molestes, jo us atraparé!
(MOSQUES) - Aranya, peluda, no ens atraparàs!
Va ser un joc que va agradar molt a tothom i en el qual tots els alumnes hi van mostrar molta implicació.
DIA 7 - RAQUETES I PLOMES
Aquest dilluns ens hem dedicat a fer un esport que encara no havíem practicat mai: el bàdminton. Vam repartir raquetes a tothom i 1 "pilota" per a cada grup, que estava format per dos o més persones. Vam establir unes línies, que tot i estar al terra, farien de xarxes. Però abans vam haver de practicar, passant-nos la pilota entre els integrants de cada grup. Finalment, vam acabar la classe fent partits.
DIA 6 - VINGA, A CÓRRER!
Aquest dilluns vam dedicar la hora a fer dos coses: jugar a handbol a unes porteries improvitzades dins el gimnàs i a córrer. La pimera part de la classe va ser divertda. Però no molt esgotadora, ja que el que havia de ser esgotador era la segona part de la classe. Aquesta segona part consistia en córrer sense parar durant uns minuts. Es tractava de no parar, bàsicament. No era el que més corria, sinó el que aguantava. Era com el test de cooper que fem a l'institut però durant menys minuts.
El cert és que tots i cada un dels alumnes de 4t van aguantar com uns valents.
DIA 5 - FEM ESPORTS I JUGUEM A JOCS FORA EL PATI
Aquest dilluns vam practicar dos esports i vam jugar a un joc fora el pati. Hi havia tres grups, però, amb el permís del professor, tothom qui vulgués podia canviar-se al lloc que vulgués. Un grup jugava a futbol, l'altre a bàsquet i un altre a la bomba. Els de futbol feien un partit. Durant el partit van haver-hi diverses disputes degudes a l'esperit competitiu dels dos equips. Pel que fa al bàsquet, feien jocs com ara "el 21" o "la caixa". I per últim, hi havia els que jugaven a la bomba. Aquests eren els/les més pacífics/es, però segur que són els que millor s'ho van passar, ja que en cap moment es van discutir.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)